lunes, 7 de noviembre de 2011

Amor correspost. / Amor correspondido.

És aquesta sensació de satisfacció. Indescriptible moment en el que ets tan feliç que sents que toques els núvols amb els dits de les mans. Com si estiguessis sobre el cel. L'estimes, i molt. He tingut la sort de poder-ho tocar amb les mans jo mateixa. L'amor correspost es una de les millors meravelles de la vida. Pensam amb tot el que hem lluitat per aconseguir-ho, i ens n'adonam que el sofriment i la sensació de buidor han valgut la pena. Son aquelles papallones, o formiguetes, com ho vulgueu dir. Son els nervis cada pic que el veus. Ganes de cridar a tot el món que, per fi, ets feliç, ganes de dir-li que l'estimes en tots els idiomes, escriure-ho en el cel amb el fum d'una avioneta o cridar-ho des de el cim de l'Everest. Cantar-li mil cançons d'amor, i dedicar-li cada somriure, cada mirada, cada sospir, per que entengui que no vols demanar-li res, sinó donar-li-ho tot. Indescriptible instant en que acabes de completar-te com a persona, en que acabes de comprendre què es estar enamorada i esser corresposta. Inimaginable sentiment que fins que no ho aconsegueixes no ho imagines.

I tu? T'has sentit mai així? Quina és la teva opinió sobre l'amor correspost?

--------

Es esa sensación de satisfacción. Indescriptible momento en el que eres tan feliz que sientes que tocas las nubes con los dedos de las manos. Como si estuvieras sobre el cielo. Le amas, y mucho. He tenido la suerte de poderlo tocar con las manos yo misma. El amor correspondido es una de las mejores maravillas de la vida. Pensamos con todo lo que hemos luchado para conseguirlo, y nos damos cuenta que el sufrimiento y la sensación de vacío han valido la pena. Son aquellas mariposas, o hormiguitas, como lo queráis decir. Son los nervios cada vez que lo ves. Ganas dedecirle a todo el mundo que, por fin, eres feliz, ganas de decirle que le quieres en todos los idiomas, escribirlo en el cielo con el humo de una avioneta o gritarlo desde la cima del Everest. Cantarle mil canciones de amor, y dedicarle cada sonrisa, cada mirada, cada suspiro, para que entienda que no quieres pedirle nada, sino darselo todo. Indescriptible instante en que acabas de completar como persona, en que acabas de comprender qué es estar enamorada y ser correspondida. Inimaginable sentimiento que hasta que no lo consigues no lo imaginas.

Y tu? Te has sentido alguna vez así? Cuál es tu opiniçon sobre el amor correspondido?






Marina Domínguez.

2 comentarios:

  1. Saps? Et segueixo, m'encanta el català.
    I no només això, el text genial.
    Un petó.

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies Chris, jo també he pegat una ullada al teu Blog i els teus textos també em pareixen fantàstics.
    Un petó, Marina.

    ResponderEliminar