Si un homo té gana, no li donis peix, ensenyeli a pescar

Heu pensat mai, que perque surti el sol abans ha d'haver passat la tormenta? És una reflexió interesant.

Perque ja tornam ser en s'estiu i sa sensació d'arena aferrada a nes peus, i de calor que no et deixà respirar a tornat juntament amb es reecontre d'amistats que havies deixat dins un calaixet, esperant trobar es moment idoni per rescatar de sa teva memori, desprès d'un dur hivern, amb un Sprint final on es examens han estat es principal protagonista.

I obris es calaixet i sents un munt de sensacions sobre tu, que, com un tendre diluvi van enmascarant ses teves sensacions fins ferte tan sensible davant qualsevol acte que pots perdre sa teva propia dignidad.

I esque hi ha persones que no tenen calaixets, pero aixòno provoca la seva desilució, i esque sa  vida se trata de arribar a sa mort mentres te van passant altres coses. 

I des moment que neixem, esteim condicionats per es nostro destí, per que cap de noltros no ha triat trobat l'amor de la seva vida en un moment concret o que les amistats li donin l'espatlla.

 

Segesc pensat que ses amistats no moren, sino se guarden dins calaixets.

Em Recordes ?

L'oblid es una de les sensació que més poden arribar a ferir a una persona. Perquè no hi-ha Amor sense oblid. 
L'existencia moltes vegades es cruel, freda i intensa. Cruel, cruel amb la persona oblidada, que es sent utilitzada iinútil. Freda, freda per la soledat d'un dia sense ella. Freda per la soledat de que t'ha oblidat, freda perquè saps que res mai més tornara. Que res serà el Mateix. Intensa, Intensa i Abrumadora, corresponent amb un mateix i corcadora lenta en l'Alma,

Una de les preguntes que fonamentalment no té resposta en la matèria de l'oblid, sol ser: Perquè Oblidam? 
El fet d'oblidar una persona no es res més que deixar de pensar amb alguna cosa que ha estat teva. Et pots arrepentir tota la vida, o pots agrair-to durant molts anys.

Perquè crec que la persona que sofreix més es l'olvidada, no la que oblida. Indubtablement la reacció de ser oblidat pot ser substituir la persona per una altres, Peró avegades en la vida, trobam coses insubstituïbles, o que realment s'han fet part de Nosaltres. Perquè si no hi hagés nosaltres no hi hauria oblid, Perquè sense oblid no hi ha dolor.
Es pot obligar-se a oblidar a colqu, i si aquest fet es per força, es guarda dins la ment una imatge candent de la persona, que pot arribar a tornar ressorgir.

Perquè tenc l'esperança de que no s'olvida, Sinol que es deixen els records dins un calaixet a la ment. Que en qualsevol moment pot ser obert.








El amor es un ardiente olvido de todo.
Victor Hugo






-----------------------------------------------------------------------------------------------------








El *olvido es una de las sensaciónes que más pueden llegar a herir a una persona. Porque no hay Amor sin olvido. 
La existencia muchas veces es cruel, fría e intensa. Cruel, cruel con la persona olvidada, que se siente utilizada . Fría, fría por la soledad de un día sin ella. Fría por la soledad de que te ha olvidado, fría porque sabes que nada nunca más volvera. Que nada será lo Mismo. Intensa, Intensa y Abrumadora, correspondiente con un mismo y  lenta en la *Alma,

Una de las preguntas que fundamentales no tiene respuesta en la materia del olvido, suele ser: Porque Olvidamos? 
El hecho de olvidar una persona no es nada más que dejar de pensar con algo que ha sido tuyo. Te puedes arrepentir toda la vida, o puedes agradecertelo durante muchos años.

Porque creo que la persona que sufre más es la olvidada, no la que olvida. Indudablemente la reacción de ser olvidado puede ser sustituir la persona por una otras, Peró *aveces en la vida, encontramos cosas insustituibles, o que realmente se han hecho parte de Nosotros. Porque si no hubiera nosotros no habría olvido, Porque sin olvido no hay dolor.
Se puede obligarse a olvidar a ALGUIEN, y si este hecho se a la fuerza, se guarda dentro de la mente una imagen candente de la persona, que puede llegar a volver resurgir.

Porque tengo la esperanza de que no se olvida, Sino que se dejan los recuerdos dentro de un armario en la mente. Que en cualquier momento puede ser abierto.

Marina Domínguez

Vull avisar de que no faig comptes actualitzar pus aquet blog fins que el meu company Carles no es comprometi a seguir una rutina de pujar textos.

Perdonau les molèsties.

Amors d'estiu / Amores de verano

Les onades, la sorra aferrant-se al teu cos, el Sol càlid i oloreta a crema solar de Nivea. Els crits de les gavies i soroll de nens jugant amb la pilota. Impregna't en un instant d'aquesta sensació, d'aquest instant en el que no et preocupes de res. Fa ganes d'estimar i de ser estimat.
Els amors d'estiu són, amb diferència, els mes intensos, però alhora els més efímers. Són totes les sensacions d'estimar però concentrades en un estiu, en un instant, en una sola temporadeta, en la que ho dones tot. Pareix que s'ha d'estimar depressa i intensament, com si s'anés a acabar el món. El món no, però el temps si que s'acaba. Per això, en la meva opinió, els amors d'estiu són els més bells, però també els més tristos quan arriba el Septembre. Els vespre comença a fer fresqueta, i a haver de tapar-te. Començen a desaparèixer tots els turistes que havies vist cada dia a la plaja de la zona on estiuejaves. La posta de Sol comença a venir uns minuts antes cada dia que passa. 
I el pitjor, tornes al teu poble, i el teu amor d'estiu s'acaba. Es vera que es pot intentar l'amor a distància, però mai acaba funcionant.
Pot ser sigui un moment trist però... Si algún cop estem tristos, és perque en algun moment hem estat al cim de la felicitat.


-----------------



Las olas, la arena aferrándose a tu cuerpo, el Sol cálido y aroma a crema solar de Nivea. Los gritos de las gaviotas y ruido de niños jugando con la pelota. Impregnate un instante de esa sensación, ese instante en el que no te preocupas de nada. Da ganas de amar y de ser amado.
Los amores de verano son, con diferencia, los más intensos, pero a la vez los más efímeros. Son todas las sensaciones de amar pero concentradas en un verano, en un instante, en una sola temporadita, en la que lo das todo. Parece que se ha de amar deprisa e intensamente, como si se fuera a acabar el mundo. El mundo no, pero el tiempo sí que se acaba. 
Por eso, en mi opinión, los amores de verano son los más bellos, pero también los más tristes cuando llega el Setiembre. Las noches empieza a hacer fresquito, y a tener que taparte. Empiezan a desaparecer todos los turistas que habías visto cada día en la playa de la zona donde veraneabas. La puesta de Sol empieza a venir unos minutos antes cada día que pasa.
Y lo peor, vuelves a la ciudad, y tu amor de verano se acaba. Es verdad que se puede intentar el amor a distancia, pero nunca termina funcionando.
Puede ser sea un momento triste pero ... Si alguna vez estamos tristes, es porque en algún momento hemos estado en la cima de la felicidad.




Aquí us deixo un link amb una cançó sobre el tema:
Aquí os dejo un link con la canción sobre el tema:


http://www.youtube.com/watch?v=QNrRIxD4yas

Marina Domínguez.

Amors de Cine

Parlant d'aquest situació tan benèvola, que ens fa sentir tantes emocions a l'hora, no podríem prosseguir sense aturar-nos a una dels amors més intensos, per alhora més curts. Els amors de pel:lícula. Qui no ha somiat mai ficar-se dintre de la pell d'un actor o una actriu més valorades de Hollywood, mentres en Brad Pitt  t'encarona  amb els seus braços o l'Angelina Jolie et demostra amb els seus llavis que pots viatjar  més enllà de les estrelles?
A continuació repasserem un quants dels amors del cinema que més ens han fet somiar.

JACK DAWSON & ROSE DEWITT BUKATER
(TITÀNIC)

 Segurament una de les parelles mes famoses del panorama cinematogràfic. Si tots vam plorar amb la tragèdia del Titanic, el plus d'aquest intens i passional romanc ens va possar a tots els pels de punta.

Si tu saltas yo salto ¿Recuerdas? No me alejaré de tu vida sin saber que estarás bien...Es todo cuanto quiero. (Titanic)

DRACULA & ELISABETA
DRÁCULA (1992)

L'exemple perfecte de com l'amor pot arribar a limits cap altre sentiment pot aprofundizar. Segurament quan va estrenar.se aquest pelicula la majoria de voltros encare no havia nascut, pero es veu clarament que l'amor pot estar perfectament compaginat amb cualsevol cosa, fins i tot amb el terror.

Quiero ser lo que tu eres, ver lo que tu ves, amar lo que tu amas... Tú eres mi amor y mi vida para siempre. (Drácula)


La gran intenstitat d'aquets amors els fan optims per ser el model a seguir per a moltes persones. Perque le respiració sens talli en veure la primerra bessada d'uns amors, que ben pensat, tan sols duren menys de dues hores. T'agradaria tenir un amor de dues hores? La seva intensitat es màxima,  per la realidad ens  fa tornar a un món que mai ha estat de pelicula.

__________________________________________________________________________________



Hablando de esta situación tan benevola, que nos hace sentir tantas emociones a la hora, no podriamos proseguir sin pararnos a una de los amores más intensos, por a la vez más cortos. Los amores de pelicula. Quien no ha soñado nunca meterse dentro de la piel de un actor o una actriz más valoradas de Holliwood, mientras Brad Pitt te coje con sus brazos o Angelina Jolie te demuestra con sus labios que puedes viajar más allá de las estrellas?

A continuación repaseremos un cuántos de los amores del cine que más nos han hecho soñar.


JACK DAWSON & ROSE DEWITT BUKATER
(*TITANIC)

Seguramente una de las parejas mas famosas del panorma cinematográfico. Si todos vamos llorar con la tràgedia del Titanic, el plus de este intenso y passional permanezco nos va possar a todos los por los de punta.

Si tú saltas yo salto ¿Recuerdas? No me alejaré de tú vida sin saber que estarás bien...Se todo cuanto quiero. (Titanic)



DRACULA & ELISABETA
(DRÁCULA (1992))

El ejemplo perfecto de como el amor puede llegar a limites cabe otro sentimiento puede aprofundizar. Seguramente cuando va estrenar.se este pelicula la mayoría de vosotros encaro no había nacido, pero se ve claramente que el amor puede estar perfectamente compaginado con qualquier cosa, incluso con el terror.

Quiero ser lo que tú eres, ver lo que tú ves, amar lo que tú amas... Tú eres mí amor y mí vida para siempre. (Drácula)

Carles López.

Amor correspost. / Amor correspondido.

És aquesta sensació de satisfacció. Indescriptible moment en el que ets tan feliç que sents que toques els núvols amb els dits de les mans. Com si estiguessis sobre el cel. L'estimes, i molt. He tingut la sort de poder-ho tocar amb les mans jo mateixa. L'amor correspost es una de les millors meravelles de la vida. Pensam amb tot el que hem lluitat per aconseguir-ho, i ens n'adonam que el sofriment i la sensació de buidor han valgut la pena. Son aquelles papallones, o formiguetes, com ho vulgueu dir. Son els nervis cada pic que el veus. Ganes de cridar a tot el món que, per fi, ets feliç, ganes de dir-li que l'estimes en tots els idiomes, escriure-ho en el cel amb el fum d'una avioneta o cridar-ho des de el cim de l'Everest. Cantar-li mil cançons d'amor, i dedicar-li cada somriure, cada mirada, cada sospir, per que entengui que no vols demanar-li res, sinó donar-li-ho tot. Indescriptible instant en que acabes de completar-te com a persona, en que acabes de comprendre què es estar enamorada i esser corresposta. Inimaginable sentiment que fins que no ho aconsegueixes no ho imagines.

I tu? T'has sentit mai així? Quina és la teva opinió sobre l'amor correspost?

--------

Es esa sensación de satisfacción. Indescriptible momento en el que eres tan feliz que sientes que tocas las nubes con los dedos de las manos. Como si estuvieras sobre el cielo. Le amas, y mucho. He tenido la suerte de poderlo tocar con las manos yo misma. El amor correspondido es una de las mejores maravillas de la vida. Pensamos con todo lo que hemos luchado para conseguirlo, y nos damos cuenta que el sufrimiento y la sensación de vacío han valido la pena. Son aquellas mariposas, o hormiguitas, como lo queráis decir. Son los nervios cada vez que lo ves. Ganas dedecirle a todo el mundo que, por fin, eres feliz, ganas de decirle que le quieres en todos los idiomas, escribirlo en el cielo con el humo de una avioneta o gritarlo desde la cima del Everest. Cantarle mil canciones de amor, y dedicarle cada sonrisa, cada mirada, cada suspiro, para que entienda que no quieres pedirle nada, sino darselo todo. Indescriptible instante en que acabas de completar como persona, en que acabas de comprender qué es estar enamorada y ser correspondida. Inimaginable sentimiento que hasta que no lo consigues no lo imaginas.

Y tu? Te has sentido alguna vez así? Cuál es tu opiniçon sobre el amor correspondido?

Marina Domínguez.

Amors Impossibles

Avui parlarem sobre un tema que segurament a afectat a la majoria de vosaltres. Perquè realment no hi ha amors, si no hi ha amors impossibles.

Ens aturam a pensar un moment. Existeixen realment els amors impossibles? O són una mescla dels que no s'han pogut fer realitat, i dels que mai s'hi faran? Són uns amors truncats per la realitat,. que s'han forjat amb somnis impossibles i s'han duit a terme amb una infinitat de possibilitats negatives que han duit a un suïcidi col·lectiu?

La meva resposta es clara. No existeixen els amors impossibles. Sinó que són amors que encare no han trobat les condicions adequades per dur-se a terme. Existeixen amors que no han anat endavant per la manca d'esforç de un dels dos participats. O amors que no s'han pogut dur a terme per falta, precisament, d'amor.

Els amors impossibles ens han fet creure la necessitat de sobreprotegir-nos amorosament per qualsevol circumstancia que pugi passar. Per si la vida ens dona sorpreses i no podem actuar en contra. Peró, es pot viure sense amor? Podem retar a la tranquil·litat mantenguent una relació amb un mateix? Pots sobreviure del teu amor?

I tu , que en penses? As tengut mai un amor impossible? Creus que verdaderament, són així com els pinten? Digues la teva

Us deix, abaix, un enllaç cap a una canço que parla de viure cada moment amb un amor viu i constant.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Hoy hablaremos sobre un tema que seguramente a afectado a la mayoría de vosotros. Porque realmente no hay amores, si no hay amores imposibles.

Nos paramos a pensar un momento. Existen realmente los amores imposibles? O son una mezcla de los que no se han podido hacer realidad, y de los que nunca se harán? Son unos amores truncados por la realidad,. que se han forjado con sueños imposibles y se han llevado a término con una infinidad de posibilidades negativos que han llevado a un suicidio colectivo?

Mi respuesta se clara. No existen los amores imposibles. Sino que son amores que encaro no han encontrado las condiciones adecuadas para llevarse a cabo. Existen amores que no han ido adelante por la carencia de esfuerzo de uno de los dos participados. O amores que no se han podido llevar a cabo por falta, precisamente, de amor.

Los amores imposibles nos han hecho créeme la necesidad de sobreprotegernos amorosamente por cualquier circunstancia que pueda pasar. Por si la vida nos mujer sorprendidas y no podemos actuar en contra. Pero, se puede vivir sin amor? Podemos retar a la tranquilidad manteniendo una relación con un mismo? Puedes sobrevivir de tu amor?



Y tú , que piensas? As tenido nunca un amor imposible? Cruces que verdaderamente, son así como los pintan?
Di la tuya

Carles Lopez.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------

http://www.youtube.com/watch?v=ON6nlI8TfZ0