Perque ja tornam ser en s'estiu i sa sensació d'arena aferrada a nes peus, i de calor que no et deixà respirar a tornat juntament amb es reecontre d'amistats que havies deixat dins un calaixet, esperant trobar es moment idoni per rescatar de sa teva memori, desprès d'un dur hivern, amb un Sprint final on es examens han estat es principal protagonista.
I obris es calaixet i sents un munt de sensacions sobre tu, que, com un tendre diluvi van enmascarant ses teves sensacions fins ferte tan sensible davant qualsevol acte que pots perdre sa teva propia dignidad.
I esque hi ha persones que no tenen calaixets, pero aixòno provoca la seva desilució, i esque sa vida se trata de arribar a sa mort mentres te van passant altres coses.
I des moment que neixem, esteim condicionats per es nostro destí, per que cap de noltros no ha triat trobat l'amor de la seva vida en un moment concret o que les amistats li donin l'espatlla.
Segesc pensat que ses amistats no moren, sino se guarden dins calaixets.
